20 de Maig. Rotorua - Queenstown

Ens aixequem, baixem a esmorzar i anem cap a l'aeroport on deixem el cotxe de lloguer, on percert, no hi ha ningú a l'oficina del Budget i no sabem on ho tenim que deixar. Al final ens diuen que hem de tirar les claus per un forat i llestos (quina cosa més rara, no comproven que estigui tot ok). Com que tenim temps, anem a facturar la maleta i donem un tomet per l'aeroport. Mentre esperem, anem mirant els turistes i veiem que hi ha dues parelles que semblen espanyoles i comentem si ho seràn o no.


Arriba l'hora d'embarcar i pugem a l'avió. Un avió petit d'elisses i un cop dalt ens saluden una de les dues parelles. Resulta que són catalans (Lleida – Vic) i ens diuen que hi ha dues parelles més espanyoles, una de Saragossa i una altre de Madrid. Com que ja arrenca el vol, quedem que al baixar parlarem.

Tenim un vol una mica mogut a l'arribada, amb moltissimes turbulencies, on la Mireia ho passa molt malament. Un cop a terra i més calmats, anem tots cap a buscar les maletes i mentre anem xerrant amb les parelles que hem conegut. Fem més amistat amb els de Saragossa (Jorge i Anahís) i els catalans (Jordi i Monica). Els madrilenys son una mica estirats. Com que tots anem seguint el nostre planing, agafem els cotxes de lloguer, mirem on son els hotels i decidim que podriem quedar per allà les 18h per anar a pendre algo i sopar.

El poble Queenstown es preciós, segons diuen es la capital dels esports d'aventura. Trobem l'hotel, un senyor hotel, Grand Mercure St Moritz Suites. Ens registrem i ens acompanyen a l'habitació. Trobem que la persona destinada a tenir cura dels turistes sap castellà. Millor, no caldrà esforçar-se tant. Arribem a l'habitació, molt gran i amb cuina, amb vistes al llac.



Ens arreglem una miqueta, i anem cap al poble on hem quedat amb tots. Arribem nosaltres primer i just darrera arriba el Jordi i la Mónica. Els de Saragossa ens havien comentat que farien més tard, perquè estaven a un hotel en un altre poble i els madrilenys els veiem al nostre hotel amb la guia, però ens havien dit que sinó arribaven a temps que fessim la nostra.

Anem a un pub Irlandés, prenem unes cerveses i esperem als de Saragossa. Arriben més tard (2 cerveses després) i decidim anar a sopar tots 6. Anem a un restaurant que sembla bastant bé (podem menjar carn i peix) i sopem explicant les experiències viscudes fins aleshores.



Ens donem telèfons i direccions i ens despedim dels manyus, ja que ells van més lluny i anem a peu cap a l'hotel amb el Jordi i la Mónica. Decidim de pendre alguna cosa al bar del seu hotel i veiem que fem, més o menys la mateixa ruta. Quedem que anirem parlant per veure si coincidim i anem cap al nostre hotel.