Parlem amb la parelleta i decidim d'anar a l'excursió, però dubtem si fer-ho a peu o amb helicopter, ja que sembla que tot i el dia clar que tenim, canvia molt rapidament. Anem a comprar al supermercat per pendre menjar i per esmorzar (entrepanets, aigua, i tonteries) ja que no sabem massa bé on anirem i si tardarem molt o poc.
Arriba l'hora de l'excursió, 12.30h. Mengem una miqueta i anem cap a buscar el material i marxem cap al glaciar, amb un autocar que fa una pudor de peus increible. Arribem a un parking on deixem l'autocar i tots equipats, comencem a caminar direcció al glaciar Franz Joseph.
A mig camí fem una paradeta per presentar-nos tots i dir qui som i d'on venim als guies. Després de la presentació, ens diuen que farem dos grupets, un que anirà molt més ràpid i exigent i l'altre que farà el mateix recorregut però amb més tranquilitat i amb temps per fer fotografies i disfrutar de la vista. Nosaltres anem amb el segon grup.
Per fi arribem a l'inici del glaciar. Ja tenim el gel a tocar. Ens expliquen com ficar-nos els crempons i com caminar pel gel. Comença la caminada pel gel, pujant per unes escales per anar a dalt del glaciar.Anem caminant pel gel durant bona estona.
Això es espectacular, i podem veure l'animal típic de les muntanyes d'allí (KEA), que sembla un lloro que viu al glaciar. I xanet xanet, no ens adonem que ja hem marxat del glaciar. Ja han passat 2 hores caminant pel gel. Ha estat espectacular i a la Mireia li ha agradat moltissim. Millor, això si, avui ens hem guanyat un bon sopar.
A l'excursió hem anat amb una parella de Madrid i hem pensat amb els madrilenys que vàrem trobar a l'avió, i quina casualitat que també els hem trobat, els hem saludat i llestos.
Anem cap a l'hotel, ens dutxem i anem a sopar al mateix restaurant-pub que ahir. Sopem de conya i també bevem molt. Es cap de setmana. I quina casualitat que a mig sopar, arriben els madrilenys a sopar al mateix restaurant que nosaltres. Aquest es, en teoria, l'últim sopar amb companyia del Jordi i la Mónica, ens separem i desitgem que vagi molt bé el viatge, ja que ells marxen més aviat que nosaltres i van directes a Christchurch i naltros tenim que anar primer a Punakaiki. Ens despedim per trobar-nos a Catalunya.
