Esmorzem amb el Jordi i la Mónica, que ja estaven situats i ja havien conegut el camarer. Un xicot argentí molt simpatic. Fem el check-out i marxem cap a Franz Joseph, que ens queda una mica llunyet.
Anem tirant per una carretera molt maca i com no, parant a fer fotografies cada dos per tres. Quan arribem a mig camí, ens decantem del recorregut per anar a veure si trobem una colonia de pinguins, a uns 50 km.
Hi anem en un sol cotxe, i quan arribem veiem que no n'hi ha cap. S'ha de caminar pel voltant d'un illot i el camí està en obres i tancat al públic en general. També ens diuen que en aquesta època no n'hi ha. Tornem cap on hem deixat el cotxe, al costat d'un restaurant, i decidim dinar allí. Mentre dinem (fish & chips), comença a ploure molt fort.
Un cop dinats, anem tirant cap al glaciar, enmig d'una tormenta increible, i decidim de fer-ho tot directe i arribar a Franz Joseph abans que es faci fosc. El recorregut es preciós fins arribar al poble de Franz Joseph, ja que es una carretera que passa vorejant la costa del Mar de Tasmania.
Un cop arribats, anem al punt turistic (I-Site) i preguntem com ho tenim que fer per visitar el glaciar. Ens expliquen les diferents opcions, i també ens diuen que l'endemà farà molt mal temps i quedem que decidirem si fem l'excursió l'endemà al matí quan ens aixequem i veiem quin temps fa. Si el fa com el que hem tingut a l'arribada, serà impossible visitar-ho.
Anem cap a l'hotel a fer el check-in, i quedem per anar a sopar més tard. Anem a un restaurant-pub del petit poble. Primer fem unes cervesetes i després sopem. Sopem de meravella, el Jordi i jo mengem unes costelles de corder al forn, amb unes herbetes boníssim i la Mónica i la Mireia, mengen un super sandvitx amb gran quantitat de tot. Sopem molt bé, tot regat amb un parell d'ampolles de vi. Mig contents decidim d'anar a dormir i esperar a veure quin dia tindrem l'endemà.