1 de Juny - Ja som a Casa

Bé, doncs aquí s'acaba el nostre viatge de noces. Ja ens hagués agradat de fer-hi uns dies més, però les obligacions ens criden, i no podia ser. Així que hi haurem de tornar un altre vegada, perquè ens vam deixar coses per visitar.

Això si, ja farem altres viatges i els continuarem explicant per aquí.

Fins la pròxima.

Salut a tots.

Pepins & Mireia

29-30 de Maig - Christchurch/Auchland/L.A./London/Barcelona

Ens aixequem, jo encara mig encostipat i amb el nas super tapat. Preparem les maletes, esmorzem, i anem tirant cap a l'aeroport. Com que estem tots dos amb el nas tapat, mirem de buscar un supermercat per anar a comprar mocadors de paper, però no en trobem cap.

Arribem a l'aeroport, i just al costat hi ha el Centre Antàrtic. Són les 11h i anem a visitar-lo.
Donem un tomet pel centre (molt interessant), i veiem els pinguins que tenen.






Acabem la visita, omplim el diposit del cotxe i anem cap a l'aeroport a tornar-lo. Queda temps, però volem fer-ho amb calma.





Facturem directa a Barcelona, i l'avió surt puntual. Arribem a Auckland i ens queden 3 hores per agafar l'altre vol, surt a les 21h, però finalment hi ha retard, el primer que tenim i sortim 1 hora més tard. Sopem algo al Mc Donalds.
Un cop dalt de l'avió, anem direcció a Los Angeles. Tenim una mica de problemes amb el noi de la tripulació, ja que no ens vol guardar la insulina a la nevera de la cuina de l'avió. Diu que està totalment prohibit i nosaltres li expliquem que al venir no vam tenir cap problema. Molt amablement ens porta unes bosses plenes de gel, i li deixem tot fet un cristu. Quan falta poquet per arribar a los Angeles, omplim la enquesta que s'ha d'omplir. Fan unes preguntes super xorres els americans, però que hi farem.
Arribem a Los Angeles a migdia i ens fan un control de seguretat super estricte, fins al punt que entres a una sala i no en tornes a sortir fins que l'avió no està preparat per tornar a marxar, ja que nosaltres només estem de pas.
Agafem el mateix avió, amb tripulació nova, i aquest cop no tenim cap problema per posar l'insulina a la nevera. Bueno ja som direcció a London.
Arribem a London, i ens trobem amb una seguretat molt més exigent que a Los Angeles, sobretot perquè hi ha moltissima gent i fem algo més d'una hora de cua per passar el control. Arribem al punt, miren a la Mireia hi ha mi no hem diuen res, cosa extranya. Passem, anem a dinar alguna cosa, i esperar que sigui l'hora per agafar el vol d'Iberia fins a Barcelona. Surt amb una mica de retard, i finalment arribem a Barcelona sobre les 20.15h, on trobem el pare i el tiet que ja ens esperen. Les maletes arriben bé i nosaltres molt cansats. Ja s'ha acabat el viatge de noces.

28 de Maig - Christchurch

Ens aixequem, i jo estic fatal, molt encostipat. Baixem a esmorzar i preparem la ruta d'avui. Decidim de fer la ruta a peu que marca la guia, ja que comença a la Catherdal Sq, just al costat de l'hotel, i acaba a un bar que es diu Dux de Lux. Són aproximadament 4 km i es fa tranquilament en un matí.

Visitem la Catedral, d'ambient gòtic, el tranvia, New Regent Street, Floral Clock (rellotge de flors), Oxford Terrace, Christchurch Art Gallery, Arts Centre, el Jardí Botanic i acabem al Dux de Lux.









Passem tot el matí passejant per la ruta, i finalment a l'hora de dinar, com no, dinem al bar que ens recomanen. Dinem a la terrasseta molt bé, i la camarera ens comenta que allí, per l'època de l'any no haguessim pogut dinar a for a, ja que estaria tot nevat.





Després de dinar, es moment d'acabar de fer les compres que ens falten i decidim tornar a l'Arts Centre, on hem vist que hi ha moltes botiguetes de moltes coses (fusta, llana, etc...), i anem trobant cosetes, sobretot de fusta que ens agraden moltissim.





Jo cada vegada estic més malament, i un cop hem fet les compres, decidim pendre una cervesa, però finalment anem cap a l'hotel, ja que jo no aguanto més. Sopem a l'hotel, i aspirina hi ha dormir. Demà ja es el dia D. Marxem de tornada a casa.

27 de Maig - Kaikoura / Christchurch

Ens aixequem i com no tornem a esmorzar a l'habitació. Fa un dia preciós però amb molt de vent. Fem el check-out i parlem amb el marit de la dona d'ahir. Xerrem una estoneta i ens diu que avui es un mal dia per anar a veure les balenes, perquè a alta mar fa molt mala mar. Decidim d'anar a preguntar-ho i efectivament, ens diuen que hi ha molt mala mar però que de moment només s'ha suspés les dues primeres excursions. Reservem per l'excursió de les 12.45h i mentre esperem i creuem els dits, anem a donar un tomet per el poble.

Trobem una colonia de foques al costat del poble. Anem a passejar per alli i veure-les en directa. Estem una bona estona donant tomets per les roques i veient les foques i finalment marxem cap al mirador de la ciutat, per fer 4 o 5 fotos més i després anem cap al centre a fer un cafetó que ja toca

.

Quan anem cap al centre, passem pel costat de l'I-Site (punt d'informació), i li comento a la Mireia si el cotxe que hi ha aparcat es el del Jordi i la Mónica. Almenys això sembla. Decidim de parar i anem a comprovar-ho. Efectivament, tornem a trobar de casualitat la parelleta catalana. Comentem el tema de la mala mar, i que nosaltres hem fet la reserva. Quedem que si a l'hora de la reserva ells també i poden venir ho intentaràn sinó ja marxaràn cap a Christchurch. Ells aprofiten per anar a veure les foques i naltrus a fer el café. Quedem de trobar-nos al lloc de les balenes sobre les 12.15h. Anem cap allí i ens confirmen que no sortirà cap excursió per veure les balenes. Quina mala sort, tants kilometres i res de res.

Decidim d'anar a donar un altre tomet pel poble, dinar i marxar cap a Christchurch. Ens despedim per segona vegada, ja que ells ara si que ja no els tornarem a trobar perquè marxen demà. Quedem que ens trucarem a l'arribar a Catalunya.

Agafem el cotxe i anem direcció a l'última de les estacions del magnific viatge que estem fent. Christchurch.

Arribem a Christchurch sobre les 17h, busquem l'hotel, ens dutxem i arreglem i sortim a donar un tomet, fosc i negra per la ciutat.

Cansats, trobem un lloc molt bonic per sopar, al costat del riu. La camarera es txeca i ens tracta molt bé, donant-nos uns quants consells de llocs a visitar l'endemà. Quan sortim de sopar, anem directes a l'hotel, ja que no circula ningú pels carrers, i directes a dormir. Demà serà un altre dia. El penúltim del viatge de nuvís, i jo començo a estar una mica refredat.

26 de Maig - Franz Joseph / Punakaiki / Kaikoura

Tenim un dia molt dur, amb molts kilometres per davant. Ens aixequem com cada dia, i preparem l'esmorzar a l'habitació. Són les 07.30h amb la idea de marxar a les 08h. Marxem a les 08h i algo més i ves per on, quina casualitat. Són el Jordi i la Mónica que també marxen. Van darrera nostre, i això que ens havien dit que marxarien molt més aviat que nosaltres. Parem al costat de la carretera i ens tornem a despedir tirant algunes fotos més. Ens diuen que van tirant ja que ells tenen 400 km i nosaltres només 260 (això es el que ens pensavem).

Continuem la ruta fins a Punakaiki. Arribem a Greymouth i fem canvi de xofer i fins a Punakaiki.

Arribem a Punakaiki sobre les 11h i veiem que es un parc natural al costat del Mar de Tasmania, on l'inclemencia del temps a fet que les roques tinguin un aspecte molt característic, però només hi ha dos hotels, entre ells el nostre i 4 casetes. No hi ha res més.

Visitem el parc tranquilament i acabem sobre les 12h. Pensem a veure que fem, si ens quedem aquí tot el dia sense fer res, o aprofitem i anem a visitar Kaikoura, que segons sembla hi ha excursions per anar a veure balenes en llibertat. Finalment decidim perdre l'hotel i agafem el cotxe i arranquem.

Kaikoura es troba al costat del Oceà Pacific, això significa que hem de travessar tota l'illa Sud pel mig. Són uns 450 km aprox. Que s'hauràn de fer als 260 que ja portem, però tenim tot el dia per fer-ho ja que són quarts d'una només.

Anem tirant i dinem dins el cotxe uns sandvitxus que ens preparem nosaltres. Anem per diferentes carreteres que no hi ha absolutament ningú, pel pas de Lewis, Hanmer Springs (Resort de muntanya), etc... i patint per poder posar gasolina, ja que no hi ha cap sortidor a la vista. Finalment en trobem un i podem arribar a Kaikoura sobre les 17.30h de la tarda. Hem fet quasi 800 km, però creiem que valdrà la pena, ja que el poble es molt bonic.

Mirem tots els hotelets que veiem i es decidim per un de davant de la platja. Ens aten una dona gran, molt simpatica i ens dona una habitació que està molt bé. Estem contents perquè hem trobat un hotelet que està molt bé.

Després d'instal·lar-nos, anem a sopar al costat de l'hotel (recomenta per la dona de l'hotel), ja que estem afamats i sopem molt bé. I després del gran dia que hem tingut, anem cap a l'hotel a dormir i de pas li preguntem a la dona tant simpatica, on hem d'anar per poder veure les balenes. Ens diu que ella ens ho pot reservar, però li comentem que tenim uns amics de Catalunya que ens van dir que volien venir si tenien temps. Els truquem per veure si volen reservar amb nosaltres però no hi ha manera de localitzar-los. Es igual, anirem nosaltres sols.

25 de Maig - Franz Joseph

Ens aixequem i resulta que les previsions no s'han complert. Els homes del temps de New Zealand també fallen, i fa un dia magnific, amb sol i un cel blau preciós.

Parlem amb la parelleta i decidim d'anar a l'excursió, però dubtem si fer-ho a peu o amb helicopter, ja que sembla que tot i el dia clar que tenim, canvia molt rapidament. Anem a comprar al supermercat per pendre menjar i per esmorzar (entrepanets, aigua, i tonteries) ja que no sabem massa bé on anirem i si tardarem molt o poc.

Arriba l'hora de l'excursió, 12.30h. Mengem una miqueta i anem cap a buscar el material i marxem cap al glaciar, amb un autocar que fa una pudor de peus increible. Arribem a un parking on deixem l'autocar i tots equipats, comencem a caminar direcció al glaciar Franz Joseph.

A mig camí fem una paradeta per presentar-nos tots i dir qui som i d'on venim als guies. Després de la presentació, ens diuen que farem dos grupets, un que anirà molt més ràpid i exigent i l'altre que farà el mateix recorregut però amb més tranquilitat i amb temps per fer fotografies i disfrutar de la vista. Nosaltres anem amb el segon grup.

Per fi arribem a l'inici del glaciar. Ja tenim el gel a tocar. Ens expliquen com ficar-nos els crempons i com caminar pel gel. Comença la caminada pel gel, pujant per unes escales per anar a dalt del glaciar.Anem caminant pel gel durant bona estona.

Això es espectacular, i podem veure l'animal típic de les muntanyes d'allí (KEA), que sembla un lloro que viu al glaciar. I xanet xanet, no ens adonem que ja hem marxat del glaciar. Ja han passat 2 hores caminant pel gel. Ha estat espectacular i a la Mireia li ha agradat moltissim. Millor, això si, avui ens hem guanyat un bon sopar.

A l'excursió hem anat amb una parella de Madrid i hem pensat amb els madrilenys que vàrem trobar a l'avió, i quina casualitat que també els hem trobat, els hem saludat i llestos.

Anem cap a l'hotel, ens dutxem i anem a sopar al mateix restaurant-pub que ahir. Sopem de conya i també bevem molt. Es cap de setmana. I quina casualitat que a mig sopar, arriben els madrilenys a sopar al mateix restaurant que nosaltres. Aquest es, en teoria, l'últim sopar amb companyia del Jordi i la Mónica, ens separem i desitgem que vagi molt bé el viatge, ja que ells marxen més aviat que nosaltres i van directes a Christchurch i naltros tenim que anar primer a Punakaiki. Ens despedim per trobar-nos a Catalunya.

24 de Maig - Wanaka / Franz Joseph

Esmorzem amb el Jordi i la Mónica, que ja estaven situats i ja havien conegut el camarer. Un xicot argentí molt simpatic. Fem el check-out i marxem cap a Franz Joseph, que ens queda una mica llunyet.

Anem tirant per una carretera molt maca i com no, parant a fer fotografies cada dos per tres. Quan arribem a mig camí, ens decantem del recorregut per anar a veure si trobem una colonia de pinguins, a uns 50 km.

Hi anem en un sol cotxe, i quan arribem veiem que no n'hi ha cap. S'ha de caminar pel voltant d'un illot i el camí està en obres i tancat al públic en general. També ens diuen que en aquesta època no n'hi ha. Tornem cap on hem deixat el cotxe, al costat d'un restaurant, i decidim dinar allí. Mentre dinem (fish & chips), comença a ploure molt fort.

Un cop dinats, anem tirant cap al glaciar, enmig d'una tormenta increible, i decidim de fer-ho tot directe i arribar a Franz Joseph abans que es faci fosc. El recorregut es preciós fins arribar al poble de Franz Joseph, ja que es una carretera que passa vorejant la costa del Mar de Tasmania.

Un cop arribats, anem al punt turistic (I-Site) i preguntem com ho tenim que fer per visitar el glaciar. Ens expliquen les diferents opcions, i també ens diuen que l'endemà farà molt mal temps i quedem que decidirem si fem l'excursió l'endemà al matí quan ens aixequem i veiem quin temps fa. Si el fa com el que hem tingut a l'arribada, serà impossible visitar-ho.

Anem cap a l'hotel a fer el check-in, i quedem per anar a sopar més tard. Anem a un restaurant-pub del petit poble. Primer fem unes cervesetes i després sopem. Sopem de meravella, el Jordi i jo mengem unes costelles de corder al forn, amb unes herbetes boníssim i la Mónica i la Mireia, mengen un super sandvitx amb gran quantitat de tot. Sopem molt bé, tot regat amb un parell d'ampolles de vi. Mig contents decidim d'anar a dormir i esperar a veure quin dia tindrem l'endemà.