27 de Maig - Kaikoura / Christchurch

Ens aixequem i com no tornem a esmorzar a l'habitació. Fa un dia preciós però amb molt de vent. Fem el check-out i parlem amb el marit de la dona d'ahir. Xerrem una estoneta i ens diu que avui es un mal dia per anar a veure les balenes, perquè a alta mar fa molt mala mar. Decidim d'anar a preguntar-ho i efectivament, ens diuen que hi ha molt mala mar però que de moment només s'ha suspés les dues primeres excursions. Reservem per l'excursió de les 12.45h i mentre esperem i creuem els dits, anem a donar un tomet per el poble.

Trobem una colonia de foques al costat del poble. Anem a passejar per alli i veure-les en directa. Estem una bona estona donant tomets per les roques i veient les foques i finalment marxem cap al mirador de la ciutat, per fer 4 o 5 fotos més i després anem cap al centre a fer un cafetó que ja toca

.


Quan anem cap al centre, passem pel costat de l'I-Site (punt d'informació), i li comento a la Mireia si el cotxe que hi ha aparcat es el del Jordi i la Mónica. Almenys això sembla. Decidim de parar i anem a comprovar-ho. Efectivament, tornem a trobar de casualitat la parelleta catalana. Comentem el tema de la mala mar, i que nosaltres hem fet la reserva. Quedem que si a l'hora de la reserva ells també i poden venir ho intentaràn sinó ja marxaràn cap a Christchurch. Ells aprofiten per anar a veure les foques i naltrus a fer el café. Quedem de trobar-nos al lloc de les balenes sobre les 12.15h. Anem cap allí i ens confirmen que no sortirà cap excursió per veure les balenes. Quina mala sort, tants kilometres i res de res.



Decidim d'anar a donar un altre tomet pel poble, dinar i marxar cap a Christchurch. Ens despedim per segona vegada, ja que ells ara si que ja no els tornarem a trobar perquè marxen demà. Quedem que ens trucarem a l'arribar a Catalunya.

Agafem el cotxe i anem direcció a l'última de les estacions del magnific viatge que estem fent. Christchurch.


Arribem a Christchurch sobre les 17h, busquem l'hotel, ens dutxem i arreglem i sortim a donar un tomet, fosc i negra per la ciutat.

Cansats, trobem un lloc molt bonic per sopar, al costat del riu. La camarera es txeca i ens tracta molt bé, donant-nos uns quants consells de llocs a visitar l'endemà. Quan sortim de sopar, anem directes a l'hotel, ja que no circula ningú pels carrers, i directes a dormir. Demà serà un altre dia. El penúltim del viatge de nuvís, i jo començo a estar una mica refredat.